» » » Els camins del paradís perdut

Els camins del paradís perdut

Els camins del paradís perdut
Category: Fiction
Title: Els camins del paradís perdut
Release Date: 2006-04-18
Type book: Text
Copyright Status: Public domain in the USA.
Date added: 25 March 2019
Count views: 15
Read book
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 16

Project Gutenberg's Els camins del paradís perdut, by Llorenç Riber

This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and withalmost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away orre-use it under the terms of the Project Gutenberg License includedwith this eBook or online at www.gutenberg.org

Title: Els camins del paradís perdut

Author: Llorenç Riber

Release Date: April 18, 2006 [EBook #18198]

Language: Catalan

*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS CAMINS DEL PARADÍS PERDUT ***

ELS CAMINS DEL PARADÍS PERDUT.

Dues narracions per Mossèn Llorenç Riber:

-Les meravelloses navegacions de Sant Brandan i els seus monjos.-Les incansables pelegrinacions dels tres monjos Teòfil, Sergi i Higini.

PRESENTACIÓ

Ajuntades en aquest volum, van dues llegendes d'origen ben distint,jatsia que l'orientació n'és una i la mateixa, ço és, la recerca delParadís, del qual se'n llegeix en el Gènesi:

-I plantà Jahvé Déu un hort a Edem, a l'Orient, i allí posà l'homeque havia format. I Jahvé Déu va fer brotar de la terra tota lleid'arbres, goig dels ulls, delícia de la boca, i al mig del Paradís,l'arbre de la vida i l'arbre de la ciència del bé i del mal. I unriu sortia d'Edem per regar el Paradís i d'aquí s'esbargia i feiaquatre caps. Nom de l'un, Fissó, i ell cenyeix tota la terrad'Hevilà, allí on se troba l'or -i l'or d'aquella terra és el bo- iallí el bedeli i la pedra d'ònix. I el nom del segon riu, Geó, i ellcenyeix tota la terra de Cus. I el nom del riu terç, Tigris, qui vadevés l'Orient d'Assur. I el riu quart, l'Éfrates.-

En qual manera Adam i Eva foren expel·lits de l'hort de l'Edemdesprés de la desobediència, diu la Sagrada Pàgina:

-Llavors Jahvé Déu va fer per Adam i sa muller, gonelles de pell iels vestí. I digué Jahvé Déu: -Vet aquí, ja l'home s'és fet com unde nosaltres, coneixedor de bé i de mal. Ara, doncs, no sia queallargui la mà i culli també de l'arbre de la vida, i en mengi ivisqui eternament… I el llançà Jahvé Déu de l'hort d'Edem, quecolrés la terra de la qual fou pres. Va treure'n l'home i col·locà al'Orient de l'hort d'Edem els Querubins, amb el glavi de focbrandant, per guardar el camí de l'arbre de la vida.-

¿On era la precisa situació de l'hort de l'Edem? ¿Què s'era fet,abandonat a ell mateix, sota la custòdia dels Querubins? ¿Com eral'arbre de la vida? Aquesta curiositat tempta les imaginacions, i elfruit n'és aquest doble llegendari, l'un, més tardà, d'origencèltic, i l'altre bizantí qui ja figura en les Vides dels Pares del'Erm.

La redacció de la primera llegenda, vull dir, Les meravellosesnavegacions de Sant Brandan i els seus monjos, apareix per primeravegada, en llatí, devés mitjan segle onzèn. Aquesta argonàutidacristiana, aquesta odissea cèltica portada del mar nadiu a lescostes franceses amb les invasions dels normands, impressionàfortament les imaginacions, i gairebé totes les llengües vulgarsla copsaren. La nostra llengua no tingué aquesta sort: Tardanamentjo don solta a la brandànica nau errant, per la mar de Roger deLlúria. Per l'anostrament de la dita llegenda, m'he valgutespecialment d'una versió redactada en dialecte venecià, que formapart de la Biblioteca Storica della Letteratura Italiana publicadai il·lustrada per Francesco Novati (Bergamo, 1896).

Més fàcil de trobar és l'altra llegenda Les incansablespelegrinacions dels tres monjos Teòfil, Sergi i Higini. La trobaràhom en el Voragine, en la Vida de Sant Macari, romà, d'on passà alsExemplaris en llengües vulgars. Crec que és la primera volta que ésrecontada en una llengua vulgar ibèrica.

Ll. R.

LES MERAVELLOSES NAVEGACIONS DE SANT BRANDAN I ELS SEUS MONJOS.

El Senyor plantà les illes sobre l'abís.Aquells qui naveguen per la mar, recontinsos perills, i nosaltres, d'oirles,ens meravellarem.Allà insignes i admirables obres, diversanatura de bèsties i tota manerad'animals i monstres prodigiosos.(Eccli, XLIII, 95-27).

I

EN QUINA MANERA VINGUÉ A SANT BRANDAN EL DESIG DE CERCAR EL PARADÍSPERDUT.

Mossenyer Sant Brandan fou home de gran penitència i d'estretaabstinència i de molta virtut; i regia, amb l'imperi de sa crossaabacial, una lenta ramada negrejant de tres milia monjos. Unavolta s'esdevingué que a l'hora de vespres arribà al monestir quegovernava el sant abad, un monjo d'edat madura, i de bona vida id'estranya terra, qui havia nom Barint, i era son nebot. El dit santBrandan li demanà de moltes coses, ço és, què era estat, què lihavia esdevingut; i si mai havia vista o oïda alguna meravella. Comfos que el sant oncle el pregàs molt carament i amorosa, llavorsel dit Barint començà a plorar i se gità per terra i s'anegà enprofunda oració, en la qual va romandre com esbalaït. GraciosamentSant Brandan el prengué en sos braços i l'aixecà, i li va dir, ambun besar mel·lifluent, aquestes gracioses paraules: -¿Quina és,fill, la causa d'aquesta tan greu fellonia? ¿Creus que el teuadveniment ens ha fet enuig? Certa cosa és que de la teva vingudagran plaer n'haguérem. Per ço s'és menester que a tots nosaltresdonis alegria i consolació, i ens diguis alguna bona paraula de Déud'on la nostra ànima en pasturi; i que ens recontis les diversesmeravelles que veieres en les partides i en les errors de la maroceana per on navegares llargament.- A l'encariment d'aquestapetició poderosa com un conjur, s'abellí l'esquerp Barint, el qualtrencant el silenci, començà a espandir-se en paraules abundants. Iva dir:

-Mon fill Menoc era el procurador dels pobres del Crist. Com fosdesitjós de major solitud, fugí del nostre cenobi, i camina,caminaràs, a la bella ventura, trobà una illa, no gaire lluny d'unamuntanya, la qual hom anomena Lapifil. Embolcallada per un celindulgent aquesta illa és sobiranament delitosa. L'amor del cel i latendra verdor de la terra l'hi retingueren; i hi sojornà gran temps.Durant el qual, arribà fins a mi un novell ardit, ço és, que elmonjo fugitiu comandava gran multitud de monjos sota la sevapreladia i que Déu mostrava per ell grans signes i miracles. La qualcosa suscità en mon cor irrefrenable enyorament de veure'l; i envaig pendre el camí. Com ja hi era prop, Déu li revelà l'arribadameva i prevenint-la de tres jorns, m'exí a carrera amb sos germans.Anàvem embarcats en nau. Quan la nau s'acostà a la dita illa,veiérem que de diverses partides, vestits diversament, eixint-nos acamí, venien companyes de monjos, contínues com un formiguer quiemigra; brunzents i denses com un eixam. Diversament vestits iarribant de contrades diverses, emperò combregaven en una fe i enuna esperança i en una caritat. Tenien una església on s'ajuntavenper l'ofici divinal. I no menjaven altra cosa sinó pa i nous iarrels d'herba. Cantaven aquests monjos les completes ensems, idesprés se recloïen en llurs cel·les. Cascún tenia la seva, i allàs'estava en oració fins el prim-son. Al cant primer del gallreposaven una mica. Jo i mon fillol trescàrem tota la illa; i latrescàrem tant que arribàrem a la vorera del mar, a la bandad'occident. Allà tenia ell la nau on s'era embarcat; i me va dir:-Mon pare, muntau en nau i naveguem cap a Llevant, cap a aquellailla que és dita Terra de promissió dels sants, la qual havem dedonar als nostres successors qui vindran després de nosaltres.

Muntàrem en la nau. Encara no hi érem, quan al nostre entorn,escampadissa, una boira s'espargí. Era humida i flonja, lleugera comla cendra, flairosa i blanca com un torterol d'aubaïna matinal. Tanespessa era que obturava l'esguard encaradís, i a penes podia veurehom la distància que hi ha de proa a popa. Per espai d'una horadurà aquesta blancura vaporosa. Traspassada la calitja, un esclat dellum ens inundà. I ens semblà veure, lluny, dins la claror viva,tremoladissa de besllums, una terra dilatada i verdejant. Vorejàvemla costa delitosa: ombra de penyals blaus, clara i fresca iregalant, com l'aigua clara; ombra perfumada de brancatgesperfumats; el singlot de l'aigua musical en la por inviolada de lescoves; volior d'unes grans aus, blanques i lentes, qui amb llurdolçura gutural amoixaven l'aire i coronaven la nau amb una vivagarlanda d'ales. En el recés d'una cala, amorosa i rodona com unpit, pura i sonant com una cítara, en l'arena d'or blanca de lliris,posàrem el peu. I ens enfonsàrem en el misteri de la solitud. No hihavia herba sense rou, ni planta sense flor ni branca sense fruita.Per espai de quinze dies vagàrem per aquella deserta amenitat, i ensdeixàrem perdre, sota les altes arcades vegetals, entre les soques,damunt l'herba viva intacta, que cruixia sota els nostres peus ambun petit gemec humà. Entre l'escampada verdor de l'herbei, lespedres suaus i llises, que eren gemmes, guaitaven amb pupil·lavària: enormes safirs que ens miraven amb la gran ullada blava;topacis, amb la ullada de foc amorós qui amoixa i no crema. Al termed'aquells quinze dies ens trobàrem a la vora d'un gran riu.Decorria, ample i solemnial, amb profundes aigues mudes. Per anarmés enllà, a l'altra riba, no hi havia enlloc gual ni passatge.Esperàrem el consell de Déu. Un bell home jove i resplendent se'nsmostrà, el qual ens saludà graciosament pel propi nom i desprésva dir: -¡Siau els benvinguts, servents de Déu, monjos germans! Granmercè us ha feta el Senyor de mostrar-vos aquesta terra. És aquellaterra que cercàveu, que donarà als seus sants. A saber haveu que elriu la migparteix. La meitat n'és aquesta banda on sou. Déu vos enguard però, de passar més envant. Preneu-ho en paciència itornau-vos-en arrera, allà d'on sou vinguts.- ço digué el donzell; ialeshores un dels monjos qui amb nosaltres eren vinguts gosàdemanar-li d'on ell era i quin nom havia. Ell li diu: -Per què emdemanes d'on som ni quin nom he? Demana'm més tost noves d'aquestailla i serà millor. I si ho vols saber, en la manera que ara laveus, és des del començament del món.- I llavors me diu a mi: -¿Tensfretura de menjar ni de beure ni de vestir? Sàpies que ço que etdiré és veritat. No tens fam ni set ni t'és mester vestir ni dormir,jatsia que fassi un any que arribares en aquesta illa amb tosgermans; i no has menjat ni begut ni la son agreujà tos ulls, ni hasvist la nit arribada. A saber has que en aquest lloc no hi ha mainit, ans sempre és dia; ni mai no hi plou ni mai el cel és entelatde núvol; la fam i la set, la son i la malaltia en són exilades.Aquí hi fa tot temps un bell i fresc estar. Aquí hom no hi envelleixni hi mor. Una gran llum purpúrea vesteix tota la illa. Aquesta llumno és la rossa del sol ni la blanca i freda de la lluna, ni lacelístia vaga dels estels; ans és la llum de Déu Nostre Senyor, delqual naixen tots els béns i totes les gràcies i totes les llums. Ellus ha feta gran mercè, car no tothom és digne de veure i sentir çoque vosaltres heu sentit i heu vist.

Així parlà; i encontinent demostrà gran desig de partir-se denosaltres i encara afegí: -Anau-vos-en d'ací; i jo vindré ambvosaltres fins a la ribera i a la vostra petita nau.- Arribats a lavorera entràrem en la nau. I s'esvaní el donzell com una imatge desomni. Començàrem de navegar; i al cap d'una hora, ens tornà envairaquella aubaïna nuvolosa de l'altre cop, i avençant a la ventura deDéu tornàrem a trobar els nostres germans. Els quals ens havienesperat amb incansable enyorament, i mostraren gran alegria delnostre retorn. I per ço com la nostra absència era estada tan llargahavien plorat i fet molts de pensaments. I duien bé el compte deltemps que forem absents, que era d'un any i divuit dies. I enscomençaren a dir: -Mossenyers i pares nostres, ¿on sou anats i onsou estats tant de temps? I ¿per què ens haveu deixat sense guia nipastor en aquesta selva obscura? Nosaltres bé sabíem que mossenyorel nostre abad, espesses vegades, sol partir, i se'n va algunesvoltes tot sol, no sabem on, ni si és lluny ni si és prop; i avegades s'hi està un mes i ha pics que s'hi està dues setmanes i talvolta una setmana o encara menys, i després retorna sa i sau. Peròara s'hi ha estat un any; no és cosa, doncs, de

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 16
Comments (0)
reload, if the code cannot be seen
Free online library ideabooks.net